tag:blogger.com,1999:blog-76275523089051966862024-03-13T11:59:21.351-07:00Contes i narracionsm cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-66538986679826685802009-05-23T11:06:00.000-07:002009-05-27T14:53:22.841-07:00NÚVOLSLligat al Cap. XXXIII<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339082734393905314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 332px; CURSOR: hand; HEIGHT: 168px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFwXWOa-h_DhLlFLTlK0Sxg4OAXyxT2w-BlKEJ0-esKF1-gzIHWKqiZVm5AV_q4pC0DqWwgWpAA_zZXlj0F6I7jMoO6LkanX_Aodwd15NT-8o3IBeUOk2HpdJ9Jk5gS2LVGZY-cmwOKUs/s320/Nuvols.jpg" border="0" /><br /><p align="justify">El cel blau il·luminat per l'astre rei llueix en un dia esplèndid. Surto al balcó i em fonc en una conxorxa d'abraçades recíproques; ell està a dalt i jo a baix però ens fem la gran encaixada de pau, harmonia i complicitat.</p><p align="justify">Li demano: Com estàs d'humor? I com sempre no em respon, jo no em rendeixo. Torno a sortir i el cel no llueix tant... comencen a passejar pel meu tros de cel blau núvols grissos. Els ho retrec i els dic que no és el seu tros. Torno a mirar el cel i els núvols han buscat reforç, com si d'un exèrcit es tractés i em fessin pam i pipa.</p><p align="justify">Una nova sortida de control per part meva i l'exèrcit imaginari ara és ja una gran potència que s'ha interposat entre el cel, el sol, i jo i m'ofereixen un panorama gris fosc amenaçador d'enrenou... i flash! un llampec que es dibuixa i un tro que espetega dur, sonor, dels que fan neguit... i així una bona estona i jo mirant delerosa com aquells núvols s'havien interposat en la meva comunicació amb el sostre blau I... els meus ulls esbatanats i emocionats que descobreixen en el cel l'aparició d'un arc perfectament dibuixat: l'Arc de Sant Martí, bell, harmoniós amb els seus bonics colors difuminats i tan ben dibuixat... I els núvols acomboiant-lo com si em diguessin: Ací tens el teu present. Gaudeix-ne!</p><p align="justify"></p>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-71620696372117293632009-05-12T10:14:00.000-07:002009-05-12T10:31:47.808-07:00Històries de gats<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwBnvpFvVYseOTN0-28PWjcwbhfMxrHYtiG1cDX15ht61sdX-Tb1Ao32aphFV2-7hnycW_CHrlL0OyylMhH4w' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /></div><br />M. Cinta Amenósm cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-60328732318408570802009-05-07T05:33:00.000-07:002009-05-07T09:04:00.326-07:00UN ALTRA MÀGIA.L'ESCLAT DE LA NATURATREBALL LIGAT AL CAP. XIX<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazPYvzpyR9pQOT8NOgEXLlXJSwk9j8iny8_YElrboCLNhTB9JyNQnzQBZV5BQ3ZlBtnp0NetRZ3avN4mMTDJsscCyymdI_kW8YpfDWzXiUbz9rpyTk4uq_41Jy9Aj3SiHvPRzYm1RXGg/s1600-h/Arbres+verds.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333060576480953842" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazPYvzpyR9pQOT8NOgEXLlXJSwk9j8iny8_YElrboCLNhTB9JyNQnzQBZV5BQ3ZlBtnp0NetRZ3avN4mMTDJsscCyymdI_kW8YpfDWzXiUbz9rpyTk4uq_41Jy9Aj3SiHvPRzYm1RXGg/s320/Arbres+verds.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify">Tot i els pensaments embogits per les mil formes que ens pot oferir el calidoscopi còsmic es possible buscar la màgia, també, en moments i situacions més quotidians: veure brollar la natura en tot el seu esclat de fulles nou nades, tendres, brillants, d'unes tonalitats de verds indescriptibles i seguir els seus canvis evolutius és un esclat de màgia de la gran fada natura embolcallant-nos a tots en els seus fils invisibles teixits amorosament amb els mil boixets dels que disposa. To això amb la música de fons del degoteig de l'aigua, el cant dels ocells, el moviment de les fulles, les corradisses dels núvols per a representar les múltiples formes que generosament ens monstren.<br />Màgia a l'abast de les nostres mirades i dels nostres sentits.<br />Gràcies, paraules, que m'ajudeu a explicitar-ho aquí.</div><br /><br /><br /><br />HAIKUS<br /><br />Besades lila<br />i somnis generosos<br />frescos i tendres.<br /><br />Petons encesos<br />molt ardents i carnosos<br />embolcall tendre.<br /><br />Intens el somni<br />mostrari de besades<br />no culminades.<br /><br />Nit petonera<br />a l'alba l'estimada<br />ja no hi era.m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-72486926915267340712009-05-02T23:38:00.000-07:002010-05-24T11:40:39.699-07:00LA MAGIA DE LES PARAULESTreball lligat al Cap. XIX<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_USlsICSbPXm5cIuhdGN5UeLu4_s49W7pKHxvD3yCITP_dtxz-O4m5putaliDh6rIoC-zzUZp4kWp43OyJLV0YFBmMxlX37rOvYjehQ4bN2gusCOpqt_5lw44aHL6UAclv2EGMRAxBLs/s1600-h/fada+molt+bonica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331623264281276242" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 249px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_USlsICSbPXm5cIuhdGN5UeLu4_s49W7pKHxvD3yCITP_dtxz-O4m5putaliDh6rIoC-zzUZp4kWp43OyJLV0YFBmMxlX37rOvYjehQ4bN2gusCOpqt_5lw44aHL6UAclv2EGMRAxBLs/s320/fada+molt+bonica.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilVRJKFoM122JivlLLRPM3mJ_yu60suQHGPcZnIVvnsvs7gw-ga26dsU3vHbLvixRwYZDSwkuxabcfVSBb_ggGbC8vyRBGTx1uewuU18J0egFOmawQa7q9i-Yi0eFmzCS7sDremXHP73o/s1600-h/fada4.bmp"></a>Sovint la màgia l'hem associada a una dona esbelta i bella, vestida amb tuls i sedes i a l'artilugi anomenat vareta que la imagineria popular li ha col·locat a les seves mans i del qual hom ho pot esperar tot.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Somiar és, de moment, de franc i lliure de taxes.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Aquesta màgia, però, és tan feble com una bombolla de sabó, irisada, encisadora, delicada com les ales de les papallones que quasi bé només es poden mirar. Els dits dels humans són l'antimàgia... paraules i somnis en perpètua dansa apropant-se i separant-se, no fos el cas que un frec involuntari trenqués el paradís dels somnis.</div><br /><div align="justify"></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-76256337122479886712009-04-22T02:15:00.000-07:002009-05-05T15:05:18.673-07:00TREVA NUPCIALCap. XVI<br /><br /><br /><div align="justify"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbtpWon5GSXf5TUitVPHaxyEDdZWGVcfKlDLhyPjVCBco8H3qinOUxhsBxC7ONECfer6mjT8lW0hM3MNh-tA1570VSZ-hw5uEoBw7ct5TEPqDCUbj-TUnOpI4_dH30-l0QnQejnPq0cyc/s1600-h/camisa+de+dormir+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327442933485277730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbtpWon5GSXf5TUitVPHaxyEDdZWGVcfKlDLhyPjVCBco8H3qinOUxhsBxC7ONECfer6mjT8lW0hM3MNh-tA1570VSZ-hw5uEoBw7ct5TEPqDCUbj-TUnOpI4_dH30-l0QnQejnPq0cyc/s320/camisa+de+dormir+2.jpg" border="0" /></a>No entenc el perquè riuen tant quan els explico el què em va passar el dia que em vaig casar. Jo tenia uns vint anys i no sabia el significat del casori.</div><div align="justify">La misa, posar-me ell l'anell, posar-la-li jo a ell, esmorzar xocolata desfeta amb melindros i anar-nos-en de viatge de núvis. Vam triar Montserrat. I sort que vam anar allí perquè vaig poder ser ajudada i asistida en els meus dubtes...</div><div align="justify">Quant la primera nit vaig anar-me'n al llit, compartit per primera vegada i va demanar-me que em tragués la camisa de dormir em van venir tots els mals del món. Com s'atrevia? Però com s'ho podia ni tan sols imaginar... de cap de les maneres. Vaig plantejar una treva que generosament em va concedir...</div><div align="justify">L'endemà vaig matinar molt, tan aviat com vaig sentir tocar les campanes del Monestir i allí vaig còrrer a agenollar-me molt aprop d'un confesionari. El frare encara intentava d'obrir els ulls que jo ja estava agenollada davant la finestreta amb reixat de fusta i allí vaig explicar-me. Estava ben esverada...el frare fou clar i concís, no t'esveris, sí, això també és el casori. Veste'n en pau filla, no és cap pecat. És el teu deure.</div><div align="justify"><br /></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-44295394655076978122009-04-11T13:34:00.000-07:002009-04-22T02:35:41.094-07:00SERMONS A L'ENGRÒS<div align="justify">Treball lligat al cap. XI<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEohu3KQ9Rn8_ObjZY4wQaImNoxG2eJYa2xdXu6_egZDMDwjPfkvk6K1TaIR0L5eTMweNpVjfNdVf469W1f16__rJo_Xi_N4T7VCpUJRnCm1B9unbqAoNGcCwdbWUPlHxKC0WEOTiSJxA/s1600-h/pulpito+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323571506509018482" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 122px; CURSOR: hand; HEIGHT: 151px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEohu3KQ9Rn8_ObjZY4wQaImNoxG2eJYa2xdXu6_egZDMDwjPfkvk6K1TaIR0L5eTMweNpVjfNdVf469W1f16__rJo_Xi_N4T7VCpUJRnCm1B9unbqAoNGcCwdbWUPlHxKC0WEOTiSJxA/s320/pulpito+2.jpg" border="0" /></a>Eren temps de mancances, de vides austeres, minses en molts dels excesos que podrien fer de no complir amb tots els preceptes de les lleis cristianes. Prou feina tenien en subsistir i anar resorgint de tanta i tanta duresa i precarietat.<br />El capellà del poble, però, va pensar que a aquells habitants els aniria molt bé una repensada més profunda de la religiositat que els guanyadors/ocupants havien imposat amb subtils estratagemes. I dit i fet va decidir, ignorem si assesorat o sol que allí calia una Santa Missió. I la hi va haver! En un indret del terme, encara està la Creu que ho testifica.<br />Sermons a l'engròs, organitzats per a les diferents edats: els nens, els joves i els pares. Després de la jornada dura de treball en el camp, au, cap al sermó.<br />Des de la trona, gesticulant i amenaçant a tothom que si no es complia amb tots els Manaments de la Llei (i em sembla recordar que n'eren deu) tots anirien a parar al mateix lloc, a l'infern i sense dubtar-ho gens, afegia, i per sempre més... Ja ben bé sabíem com era de terrorífic l'infern per les escruixidores estampes que ens ensenyaven del sinistre lloc. Em feia una por immensa anar a sentir el sermó, però calia assistir-hi...<br />Pel poble es veien grupets com mai xerrant a cau d'orella, baixet. Des de la meva mirada infantil em preguntava què devien dir? A casa no caçava res, no explicaven res...almenys davant meu.<br />No sé per on em va arribar que als pares el missioner els havia recomanat un llibre que tots, sembla, havien de llegir. Més endavant algú va comentar que l'autor del llibre era un tal doctor López Ibor i que molts pares varen ser aplicats en la seva lectura. A casa, però, jo no el vaig veure, no sé si el pare el va ullar, la mare crec que no, ella era menys lletraferida. També, sembla que tots i varen aprendre moltes coses...<br />Passats uns mesos començaren a circular les noticies, a moltes cases esperaven aconteixements i els ventres de bastantes dones ho començaren a evidenciar, les betes dels davantals se les lligaven cada cop més balderes. Totes granades i amb fills ja grans... Cada vegada era més evident i era com un run run: si? també, I...? També, sí!<br />Tot i que antigament es deia que les criatures venien amb un pa sota el braç jo no en vaig veure cap que tingués un bony. L'alegria de la gent menuda, venia, però, dels batejos: calderilla, ametlles i confits...<br />Van ser-ne uns quants i més tard la gent del poble, sabia i amb humor sa, a la collita extraordinaria de nadons els va anomenar i encara avui ho podríem constatar com: els de la quinta de la Missió.</div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-65838504423078448072009-04-02T11:25:00.000-07:002009-04-22T02:36:19.674-07:00CARÀCTERS FORTSCAP. XI<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-QFVpMsPEG7ixpN8ikZo5RoK2lBwyWA0U7InH-27mH4ByV0mw5tK_wHOom-noRG3QS9d5gfhA07MxThp6QE4_YBghxvJv7v-sNsAJw4wR95XSxUyRSG_GMQO03gYnJ8SWl39bvuCwyTk/s1600-h/croquetes.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320162703412036018" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 144px; CURSOR: hand; HEIGHT: 108px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-QFVpMsPEG7ixpN8ikZo5RoK2lBwyWA0U7InH-27mH4ByV0mw5tK_wHOom-noRG3QS9d5gfhA07MxThp6QE4_YBghxvJv7v-sNsAJw4wR95XSxUyRSG_GMQO03gYnJ8SWl39bvuCwyTk/s320/croquetes.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><br /><br />Un bon dia, just també a la vora del foc, en una cuina paupè-<br />rrima, amb el gibrell amb aigua per a rentar-se les mans i els plats, la mare va trencar la monotia dels menús i va preparar croquetes i jo, ves a saber perquè, mi vaig girar d'esquena i vaig negar-me a probar-les. Era un extra i de tant extra em va, suposo, esberar, perquè el meu no i el "les probaràs" com em dic... de la mare van resultar un combat a dos de dues banyudes aferrissades.<br />Obviament, va guanyar-lo ella, la mare procedia de llinatge potent... i jo hi intentava pertànyer...<br />A distància, però, va guanyar-lo quasi bé com el Cid. La recepta de les croquetes que jo faig actualment és la que em va ensenyar a fer la mare. Per altres raons ben diferents ara tampoc en menjo perquè el resultat que segons quins aliments provoquen en el meu cos, ja que creixo<br />només a l'ample.<br />Tot i el terrabastall mare-filla jo vaig aprendre a fer una exquisitesa inserida en aquell temps en la monotonia culinària: sopes, verdura, llegums, alguna cassoleta d'estofat i de tall ben poquet.<br />Gràcies mare!</div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-85152707843962176812009-04-02T05:36:00.000-07:002009-09-01T10:46:12.321-07:00BUIDAR EL PAP, EL PASSAT<p></p><br /><p>CAP. XI</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5B5XhZiFmC6piCDTN6zc1Lv-1UDGH3Q3Tlq2YmHZ9W6T0LlwvrQ1WjFBMpwmelv__a4txQJ5QxWGvSlL9DpQy_g9xlvfKMkQfq_EPu9H6rWjOY5IfUugbw153vDN03v8QzOhnThDZwl4/s1600-h/germanes.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320072388084443490" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5B5XhZiFmC6piCDTN6zc1Lv-1UDGH3Q3Tlq2YmHZ9W6T0LlwvrQ1WjFBMpwmelv__a4txQJ5QxWGvSlL9DpQy_g9xlvfKMkQfq_EPu9H6rWjOY5IfUugbw153vDN03v8QzOhnThDZwl4/s320/germanes.jpg" border="0" /></a></p><p align="justify"><br />Vam decidir anar a Montjuic a visitar el<br />Museo d'Art Romànic i ens anàvem explicant coses, fluient sense forçar-les. LLavors, en girar-me la Júlia plorava, les llàgrimes li lliscaven cara avall. T'he ferit amb alguna cosa que hagi dit?<br />Què va! Tu no! La meva vida, quan la guerra civil, va transcòrrer per aquests indrets. Quan la meva mare va morir i van empresonar al pare per republicà, a la meva germana Maria i a mí ens van posar en un hospici i jo tenia i tots teníem tanta gana...<br />Recordo que la germana Angelina, una monja molt generosa em donava l'os que havia posat al brou i jo l'enterrava dins d'una capsa, en el jardí per quan tingués molta gana. No pots imaginar-te el què això suposa i tenir la teva germaneta més petita que tu agafada de la mà i de qui te'n sents responsable. </p><p align="justify">És inveitable. Cada vegada que vinc a Montjuic, els meus records m'acompanyen, brollen i les meves llàgrimes també. </p><p align="justify">Nota: Les germanes tenien entre 5 i 7 anys. Un record de tendresa per dues amigues molt estimades.<br /><br /></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320076906359913554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 137px; CURSOR: hand; HEIGHT: 124px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinL06Uh2skowq4V1rc8A9cGTV3NjYhu_0n9Mr54qJ2jLrkTNLGKgL-CZEfv6W1OVJXj35FfjDt6lugXml36_dyfiy4MF6-3wSWAVfDq5bqMcwo2LsS7Vfnwuopg65Pnr26dQLvJGR5G9w/s320/flors.jpg" border="0" />m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-46382861605795173852009-03-30T05:09:00.000-07:002009-04-22T02:37:26.508-07:00PASSEJADA PER BARCELONA<div align="justify">CAP. IX<br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7KR0mpuvVx8EVT9rUq7O6R_0eHAoZHkSTMkDuyeEu1AMN6SDbi2IYnKX57UfF0jPo8QV8oqh4mrd2xaFx6B5L56R6fvWZdw0Z5-1NjyGvdGdS_bt9aw4CLJalcrvukcA0rZA0lFkGEak/s1600-h/flor+magnolio.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318952563095447778" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 192px; CURSOR: hand; HEIGHT: 137px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7KR0mpuvVx8EVT9rUq7O6R_0eHAoZHkSTMkDuyeEu1AMN6SDbi2IYnKX57UfF0jPo8QV8oqh4mrd2xaFx6B5L56R6fvWZdw0Z5-1NjyGvdGdS_bt9aw4CLJalcrvukcA0rZA0lFkGEak/s320/flor+magnolio.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ILOJWuGtETMOS9_cN7kYtzbK6VijE4VGyAtYgcz0rULCCuWbIr1a4OtwPqbqgZppTPItKBPLa0mUCvmkyvKENDNF-g6mOfrvZxIAGPX7VEiZA-CgkCzA1o6q3NTaRBun3gnHriv5pYU/s1600-h/flor+magnolio+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318952882322752978" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 136px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ILOJWuGtETMOS9_cN7kYtzbK6VijE4VGyAtYgcz0rULCCuWbIr1a4OtwPqbqgZppTPItKBPLa0mUCvmkyvKENDNF-g6mOfrvZxIAGPX7VEiZA-CgkCzA1o6q3NTaRBun3gnHriv5pYU/s320/flor+magnolio+2.jpg" border="0" /></a> </div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318952203148669074" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 173px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghLQ0IxB-2DRCiMHE2xDo6dnayXl8skqP9-bTV4AM6d0gvcf2Pudt5jYcqVeTA_corKKSYn0FJo8reoNOpClP5u73X1mlhVZkXN9ygo50CwZUFalDYgP512nlXYgBRy_3T8oY31e7IWNQ/s320/magnolio.jpg" border="0" /> <p align="justify"><br /><br />Com feia molt altres dies sortia de casa per a caminar la meva hora. Avui, però, és una passejada per a observar. Comptador de neguits a zero. Ment en blanc i ulls, cor i sentiments, oberts de bat a bat, una caminada diferent, aventurera si se li escau...<br /><br />Surto de casa, C. Consell de Cent, cantonada C. Vilamarí, baixo per aquest i el primer edifici important l'Institut d'Educació Secundària, Ernest Lluch. Les seves parets de color rosat van variant el to cada vegada que "els artistes" hi deixent les seves empremptes...<br /><br />Vorejo el Parc de l'Excorxador i el primer arbre que veig un eucaliptus i gairebé m'enfado, però no, en deixo constància i li ho dic en ell: no m'agrades i aquí gens.<br /><br />Segueixo la meva ruta, enfilo pel C. LLançà i de pet davant meu la remodelació de la plaça de braus de Arenas de Barcelona i entre la plaça i al mig del carrer una construcció de vidre i torno a dir: no m'agrada! Però jo, es clar, no entenc d'arquitectura i el que dirigeix el projecte sembla que és un afamat arquitecte, li diuen Richard Rogers. Ara l'obra està aturada, fa uns mesos hi treballaven fins i tot els dies de festa. La CRISI, ai l'as! Continua, em diu una veueta en el meu raconet intern i li faig cas i endavant que vaig a observar...<br /><br />Creuo Pl. d'Espanya, en uns parterres alzines i en el cel blau una estela blanca que es va desdoblant en dues... En altres temps hagués esporuguit al personal.<br /><br />Inicio l'ascensió vers la muntanya pel passeig Avda. Maria Cristina, deixo constància a mà esquerra d'uns tarongers amargs, xipresos a banda i banda. Ignoro si també els hi han posat com a símbol d'acollida, és possible... A mà dreta del passeig a l'entrada de dos edificis, ufanosos margallons, em recorden la forja d'alguns edificis gaudinians.<br /><br />¡Impressionant la vista majestuosa de la font i el palau al fons!<br /><br />He de fer, però, més camí. Segueixo per la meva dreta i arribo a la seu de Caixaforum, un edifici modernista de l'antiga fàbrica tèxtil C.Casaramona, de l'arquitecte Puig i Cadafalch i en aquest indret simulant un arbre una construcció de ferro i vidre. En diuen contrastos, oi?<br /><br />Deixo d'inventariar edificis i em centro en la natura i els arbres: una araucaria molt elegant, plataners a banda i banda de la carretera i els arbustes molt agraïts, els baladres. Entremig arbres de l'amor, en aquesta època curulls de petitones floretes rosa, abans que les fulles neixin... Un arbre agosarat, diferent en el procés. Una bellaombra amb la seva impressionat soca. Hi ha també palmeres i arbres ampolla. I enfilo vers l'Estadi i allí, així que hi arribo, la gran emoció, com cada dia quan els veig, els magnolis. A ells els entrego la meva admiració, estimació i agraïment, a més de bells són generosos vers nosaltres, diuen que ajuden a descontaminar.<br /><br /><br /><br /></p>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-26899346572121565232009-03-25T15:46:00.000-07:002009-04-22T02:42:33.569-07:00EL LLIBRE "EL CARRER DELS PETONS" ENTRE MOS I MOS UN SECRET<p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317261317913916994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 242px; CURSOR: hand; HEIGHT: 172px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSvoZeKOJSBW6b2XjlaKbvrjTQksWtnu3YyK75lFnaU5fuDVaA3Whpaj7rU8JvVtT7KoeMCfBupyYspZeziQF3eKSp2v7iZL2rCF_lINHBOCWxFfbv37U88y8bu8eOS_Pi_N44xZU3Dek/s320/olivera.jpg" border="0" /></p><p></p><p align="justify">Agenollades sota l'olivera amb els salencios(1)<strong> </strong>ben lligats, plegaven olives arbequines (molt petites) amb una rapidesa que ni un estruç afamat les hagués pogut igualar.</p><p align="justify">A dues mans, que en semblaven quatre, com més ràpid ho feien més olives podrien vendre i així completar el minso jornal que en plena postguerra guanyaven molts i més especialment els treballadors del camp.</p><p align="justify">Podrien explicar-se coses o no, de les famílies, del poble, xafarderies dels altres pobles. Vigilaven força, però, en fer certs comentaris, baixant molt la veu i segons quins temes ni baixant la veu, perquè després calia pasar pel confesionari i de política mutis i a la gàvia...</p><p align="justify">La Filomena ja en tenia el pap ple d'haver d'acotar sempre el cap i callar quan amb el seu home parlaven de les respectives famílies, la d'ell era sempre la més assenyada, la tia majordoma, la germana monja... i en canvi la d'ella, segons ell, era més del cantó baliga-balaga i així un dia sí i un altre també.</p><p align="justify">Tant va el càntir a la font que un dia es trenca. I aquell dia ella podia parlar de la trencadissa, dels padellasos. Finalment va poder posar, ella, un exemple menys honrós a l'altra nissaga. Sempre li volien fer creure que la Rosalia, la germana del seu home que vivia a Barcelona treballava en la botiga de llenceria del senyor Ignasi, el que va venir al poble amb ella, no feia gaire. Però ella, va dir-li, sabia que això era la tapadora. En realitat la Rosalia era l'amistançada d'aquell tant digne i ben casat senyor. Dir-li marfanta o bagassa no ho va poder fer perquè no sabia el significat d'aquells mots i en públic no va pronunciar la paraula que sí sabia el què significava, però sí que en el duel dialèctic la va dir amb totes les lletres i la Filomena va clarificar-li a la Carmeta: ja en tenia el pap prou plé d'acotar sempre el cap. Un cop cada ú era més just.</p><p align="justify">Va passar bastant de temps que les dues famílies vivien en una mena d'empat tècnic gràcies a la valentia de la Filomena...</p><p align="justify">(1) Salencios: unes espardenyes, com botins, amb cordills i sola d'espart i a la provincia de Lleida, en algunes comarques s'anomena així.</p><p align="justify">HAIKUS</p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify">CAP. IX<br /><br />I tirant a ocre<br />la lluna ataronjada<br />nit amarada.<br /><br /><br />CAP. X<br /><br />Espelma prima<br />flameta tremolosa<br />fumera fosca.<br /><br />Llàgrima prima<br />avall regalimava<br />esgrogueïda.<br /></p>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-47589529194156029792009-03-25T09:27:00.000-07:002009-04-25T11:49:50.942-07:00CAPITOL VI. LLIBRE "EL CARRER DELS PETONS " ROBA ESTESA<div align="justify"><span style="color:#ffffff;">.</span><br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317171566090332450" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 235px; CURSOR: hand; HEIGHT: 235px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXvk9JghCxEs7qnkPZ3a2dIVr4eNaP9zgLwLdfPZPcBWWonlCnZcsdg8UnTaJtDtxJqtESufsP4hU4ClYKWN6JXekq5Lvs2h3lJt3yEtOJ8r1Kl7NdYoeUchdXZ3OQ5WCsfqMJ8TOPaeQ/s320/roba+estesa" border="0" /> <p align="justify"><br /><br />Evocar la roba estesa em recorda un mot que encara no hem perdut però ja veurem quan marxa: fer bugada.<br /><br />Fer bugada volia dir un dia molt dur per a les dones (no recordo cap home en els safaretjos públics rentant). Escalfar aigua, preparar el llexiu, el cubell de roba bruta anar als safaretjos a rentar amb tot el ritual: primer ensabonar la roba blanca i un cop mig neta posar-la en llexiu ("lejia") i rentar la de color. Un cop tota neta calia esbaldir-la en el safareig d'aigua neta i pasar la blanca per blauet per a fer-la així més blanca....<br /><br />Quan penso en els llençols que es rentaven se m'ocurreix que haurien d'estar en un museu. Els podríem nomenar parracs reunits. Un forat un parrac i així un rera l'altre fins a no quedar de l'original més que la gira amb les inicials brodades. La meva mare era una gran mestra aparracadora.<br /><br />Els estenedors, si parlessin també ens podrien explicar com vivíem, abans, sense aigua corrent a les cases, sargint i cosint parracs i més parracs perquè el llençol de núvia calia no treure'l de la calaixera, es guardava per algun jorn especial o per a ser heretat com el llençol de la dot de la mare...<br /><br /><br />HAIKU CAP. VII<br /><br />Malfactors, lladres<br />jugadors i tramposos<br />trepa d'esbirros.</p>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-34237046001456104262009-03-14T14:59:00.000-07:002009-04-22T02:39:58.415-07:00DEL LLIBRE EL "CARRER DELS PETONS" EL TREBALL SOROLL<div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313166711585713090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 303px; CURSOR: hand; HEIGHT: 254px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQRdF6vjSoIc7YNpDyNuGs6pPC_HaPeNcRT2Q3SKYQUAX44d3KjUQQhuybj18Fc0Lnj1LAy-UZJr5tyw4ffm5X6N1c712sPH59J1zKmwEEUL7UR2xAM5lBwXVzv3ybqZv_K2H3BlD-RsI/s320/Boira.jpg" border="0" /><br /><br /><br />M'endinsava a poc a poc, amb respecte, vers aquell paisatge encisador i misteriós a la vegada. Amb la mateixa intensitat em provocava les dues vivències, les dues emocions.<br /><br />Boira ploranera, espesa, endinsar-s'hi i caminar embolcallada per la boira era com anar a un altre món, guarnit de coto fluix o plé de núvols a ran de terra els que vistos des d'un avió m'atreuen per a revolcar-mi i fer-hi tombarelles sense parar.<br /><br />Intentava escoltar les pases més febles que les meves, car el silenci és tallava de tant impressionant, i pretenia escoltar els caragols desplaçar-se, les erugues, les formigues, els pardals. En canvi vaig sentir un sorollet tènue, plim, plim, plim, les llàgrimes que la boira deixa en les fulles dels arbres anaven caient acompasadament i es posaven suaument damunt la terra fent l'escampall glamorós de llàgrimes-joia amb la seva brillantor i resplendor.<br /><br />Avançava més? Vers on? El camí era incert com un laberint i els meus peus estaven quiets, dubtosos com tot el meu cos. Per on esquinçar la boira? I si després no la sabia aparracar? Silenci misteriós i aclaparador, què fer?<br /><br />Nang, nang, nang, les campanes que convidaven a missa em feren reaccionar, vaig girar per on havia iniciat la passejada i me'n vaig tornar a casa amb la imatge bonica i misteriosa d'un dia de boira ploranera.<br /><br />HAIKUS DEL TEXT SOROLL<br /><br />Boira espessa<br />misteriós silenci<br />campana amiga.<br /><br />Caragols, fulles<br />erugues i formigues<br />gota argentada.</div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-27829424009679567212009-03-10T04:43:00.000-07:002009-03-10T04:54:52.407-07:00COSES PETITES. NIU<p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311523913658746050" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 209px; CURSOR: hand; HEIGHT: 129px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqUakeif3eipSobD_DaBB6pMmicj8xeiPuMjAe5PUIlEvE2fHrj807TIdhjYCQRoxkeRMliFO99GHAeId16aj2HX-U-hGd9JfchEqO9XAhzjzKCOFLthB0V575XAKS1JjqWEm2BkZuQwM/s320/niu+d%27oreneta.jpg" border="0" /></p><p> </p><p>Al corral de casa meva, al sostre, hi havia una construcció de fang i palla, enganxada a un cabiró. Era la caseta de les orenetes que any rera any venien al seu niu, podríem dir que era la seva segona residència perquè la seva estada era temporal.</p><p>Elles, però, mai em van dir, ni jo els ho vaig demanar, on tenien l'altra casa.</p><p>A casa era notícia: ja he vist les orenetes en el seu niu i cada u feia la seva visita de cortesia.</p>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-55679156024441232122009-03-10T04:15:00.000-07:002009-05-23T11:04:48.279-07:00COSES PETITES. NINES<div><span style="COLOR: rgb(255,255,255)">.</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwY96vKnJi5iQW7WBKEj7crO6Uwd6EJ_O5_eF3Y0DLeuttVH6Nf1LQSgme9gejZgDnA7sOsX6-ToTz1UgCvVzBIOYq2ncbMjj7AVOiA82xn493wI8gFb6psTMlW50BUADfU9yUEiQgVY/s1600-h/Ponzelles.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311918496529524194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 253px; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwY96vKnJi5iQW7WBKEj7crO6Uwd6EJ_O5_eF3Y0DLeuttVH6Nf1LQSgme9gejZgDnA7sOsX6-ToTz1UgCvVzBIOYq2ncbMjj7AVOiA82xn493wI8gFb6psTMlW50BUADfU9yUEiQgVY/s320/Ponzelles.jpg" border="0" /></a><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwY96vKnJi5iQW7WBKEj7crO6Uwd6EJ_O5_eF3Y0DLeuttVH6Nf1LQSgme9gejZgDnA7sOsX6-ToTz1UgCvVzBIOYq2ncbMjj7AVOiA82xn493wI8gFb6psTMlW50BUADfU9yUEiQgVY/s1600-h/Ponzelles.jpg"></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwY96vKnJi5iQW7WBKEj7crO6Uwd6EJ_O5_eF3Y0DLeuttVH6Nf1LQSgme9gejZgDnA7sOsX6-ToTz1UgCvVzBIOYq2ncbMjj7AVOiA82xn493wI8gFb6psTMlW50BUADfU9yUEiQgVY/s1600-h/Ponzelles.jpg"></a><br /><div>No haver nedat en l'abundància, de petita, va fer que les meves inexitents joguines fossin substituides per altres, manufacturades a l'instant i sense disseny previ: imperatiu de les ganes de jugar, on és la nina? au! a fer-la a l'instant.<br /><br />De les ponzelles de la flor de la rosella, abans d'esclatar jo me'n feia nines... primer obria la part verda que recobria els pètals de la flor i aquesta un cop<br /><br /><br /><br /><br /></div><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311520838256678642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 228px; HEIGHT: 134px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzxlECb0_eMf2gBHz2q3TXPics9eBIcnV4kzweLphxKYsIiEMuPSlXxhs9oimxl-0ROPELclGl7DJWbBiPTkRev2mNJVwGOR5Y6H37XE9hlBszYd9wZgLmmcuyAt78pJEZN3fKWQvgWM/s320/roselles.jpg" border="0" /></p><div><br /><br /></div><p>oberta, mostrava com una mena de capseta on hi ha les llavors i jo la feia servir per als caps de les meves nines, estarrufava els pètals i la part verda més resistent feia com de jaqueta llarga que els donava un aire elegant...</p><div><br /></div><p>Tenia nines a doixo que duraven poc perquè es marcien. Encara perduren en el meu imaginari. Jo vaig jugar, com havia de ser, a nines.</p><p></p><p></p><div><br /></div><p></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339081368278127010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 298px; CURSOR: hand; HEIGHT: 177px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUqKN3Jutyr8co9sgPRL7G2G3c0TJnROCx0iJQLtg6HH1IV4Pjr7Vat-Blvt0VVAuultIgmExlATnhqOsBWE2FSf1PebpqXlZj2EjDD3_9sPXEtJuXEFS7SHF6bn-xIeYtPzZIuu3G4Y8/s320/vallbona,+roselles.jpg" border="0" /></div><div> </div><div>Aquest era el paisatge on jo collia les ponzelles de les roselles per a fer les nines<br /><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p> </p></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-39315737276216824452009-03-10T03:53:00.000-07:002009-03-17T11:31:38.631-07:00DESCRIPCIÓ D'UN PARATGE<span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311511703697572962" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 233px; height: 142px; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq2nS47cvC_WgG5s6ZadeYleNaiEKU-Dk_xaxK1YELz0grB65t3U70XEu1RHB6vVjCn6ZEp1Uiie3bsUiX577BiOrO8sQX58TvE_g4ee6HWasINHQu4akaBBHhvsdIBceDDWTdyi_k8Ow/s320/teulades.jpg" border="0" /><br />Abans d'arribar al tros, on hi anava amb el pare a collir cireres, passàvem per unes quantes partides del terme: el Mirabó, l'Eixarmada, el Terme de Nalec, noms dels diferents indrets que anàvem creuant.<br /><br />Anar pujant pel camí i mirar com el poble s'anava difuminat, on cada cop les teulades quedaven més lluy i el color més imprecís feia que l'observació variés i ara eren els camps: d'oliveres, d'ametllers, algun codonyer, ceps i bardisses a les ribes.<br /><br />Els marges construits de pedra en sec, autèntiques obres d'art, per abancalar els terrenys costeruts. De tant en tant alguna cabana, tot anava configurant les fites que marcaven el nostre itinerari, amenitzat per la simfonia de fons de l'àmplia coral amb que la mare natura ens obsequia: els grills, els ocells, la remor de les fulles i tots els éssers que ens veien i acompanyaven...<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311515121050681538" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 176px; height: 121px; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJwUZyJr1xfNylUKsQrw1XXg4ZbxJaWTSbo2MTzSV5Jy21PMoWpKuC8i-qTHiZQzSBgZS_S4DroA-mVAtZ38fhUXDRLEjvtjfBIn7_PB55HcwukhiE0X-S8z3cNrByl7tioCXR_2gWZlI/s320/capms+verds.jpg" border="0" /><br />Veure els camps amb els sembrats verds onejant i les diferents herbes que si barregen em produeix gran serenor i pau.m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-6689999637442274542009-02-21T11:30:00.000-08:002009-10-29T16:05:45.484-07:00UNA ALTRA HISTÒRIA A LA VORA DEL FOC<p align="justify"></p><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#ffffff;">.</span><br /><br />La cuina de la ca<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_mRUchecmPo5rpY5CoFbYfE6io3TM_6uK0TgsENdAOu7B8GB0xCC_YgNs1kFDE_sEKmwWerm1N3UIa8VWRkeF0m2SrORvDZ9CrwWKh06uLeJlhJDciQNznfZxs7whyuWlStvlkXK_Ew/s1600-h/Llar+de+foc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305345939608088258" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 215px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_mRUchecmPo5rpY5CoFbYfE6io3TM_6uK0TgsENdAOu7B8GB0xCC_YgNs1kFDE_sEKmwWerm1N3UIa8VWRkeF0m2SrORvDZ9CrwWKh06uLeJlhJDciQNznfZxs7whyuWlStvlkXK_Ew/s320/Llar+de+foc.jpg" border="0" /></a>sa de pagès on jo he viscut la meva infantesa era reduïda en espai, just hi cabíem per a no passar fred, a la vora del foc...i de històries curtes o llargues, trascendents o intrascendents en circulaven de tots colors, excepte de dones de la vida.<br /><br />El pare que no disposava de diners per a comprar-se el diari, quan tornava del tros i mentre la mare feia el sopar, anava a cal Sisco del Forn o cal Carreter on si tenien el diari i on hi havia tertúlies d'homes. Quan sopàvem ens explicava el que havia llegit: que hi havia una malaltia que es deia càncer (la que se'l va endur quan encara era massa jove) i que a les grans ciutats i havia arquitectes que feien edificis on les parets eren de vidre i no de pedra i també que hi havia un medicament que es deia penicilina... Si encerto un catorze farem la casa nova, Dolores. Quan ell va marxar i encara ara, la casa segueix velleta.<br /><br />Els atuells de la cuina: els trespeus, els clemàstecs, els molls tots complien a la perfecció la seva funció. I el topí a la voreta del caliu, amb la seva panxa ennegrida, fent xup-xup coïa els fessols. Nosaltres en cercle ben juntets, amb el plat a la falda i a la vora del foc, on entre xarrupada a les sopes escaldades i queixalada al gra d'all per a acompanyar l'amanida d'hivern composta de: escarola, api, la planta de les roselles, llectua, pebrot en vinagre i olives arbequines. El càntir amb aigua de la font de la plaça i el porró. De tall poc, arengada, cansalada o butifarra negra, no tot, només una cosa. No fóssim pas golafres! </div><br /><br /><div align="justify"><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDtX-RZc1IesFnAuglGk_uJMr3b7mgNSx5QFdkn_1ez7vGxnp4v7_7-AH6AEJI7IGwy9bBzTsTf8BEMBKR5HhkHTyJK4NZYCu1oWKWKrR_STZgFyKH55ECEEbu2arhUXZZL_S2l_WQ6bA/s1600-h/api.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305356876022183522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 244px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDtX-RZc1IesFnAuglGk_uJMr3b7mgNSx5QFdkn_1ez7vGxnp4v7_7-AH6AEJI7IGwy9bBzTsTf8BEMBKR5HhkHTyJK4NZYCu1oWKWKrR_STZgFyKH55ECEEbu2arhUXZZL_S2l_WQ6bA/s320/api.jpg" border="0" /></a></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305348367192356402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 227px; CURSOR: hand; HEIGHT: 156px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3pYChXQ7QL1cxYLsBTe-mhqYgw7mTaSdk_cJLIyF4I8niBsc-dkkAZZelQEB7CaZs69mfkzPBUlCqG71918zb0qMpSPrQLDnhUrRlvMlBLSrv0iMq8FkVWXfNAyLkAkSVV6mUaFu8aV4/s320/escarola.jpg" border="0" /><br /><p align="justify"><br />La mare deixava anar la seva imaginació. Segons ella era tot veritat el què explicava, però quan jo us n'explico de la vora del meu foc... no sempre us puc dir que les històries siguin certes. El que sí es cert és que el meu pare era més lletraferit i la meva mare valenta i agosarada. Cuidava un corral que era un bé de Deu!. Aviram, el porc de cada any, la cabra per la llet...<br /><br />Alguns vespres venia un amic de la família, un home que vivia sol, un conco i llavors la seva història prenia un caràcter molt més transcendental. Ell insistia un dia sí i un altre també que se li apareixia l'Esperit Sant. Com si fos ara, recordo la seva veu gutural quan ens insistia: en forma de colom es posa als peus del meu llit, de veritat que és l'Esperit Sant. Era misaire com molts per aquells temps i el meu pare quan l 'amic marxava sempre deia la mateixa frase: si mengés més llonces a la brasa no veuria tant sovint l'Esperit Sant, collons! </p><p align="justify">I qui ho seguia plàcidament, el mixet, que cargolat amb capçana a la vora del foc, rumrunejava sense fer massa cas al relat, però en sentir parlar d'un colom va obrir uns ulls com taronges i va saltar com esperitat, va donar una volta per la cuia i en no veure res va retornar a la seva posició.</p><p align="justify">No cal pas situar l'època. El Carpanta somiava pollastres i el meu pare llonces a la brasa que tocaven a tot estirar per la Festa Major i alguna altra festa grossa.</p><br /><p align="justify"></p><br /><p align="justify"><strong><span style="font-size:180%;">EINES DE LA LLAR DE FOC</span></strong><span style="font-size:180%;"> </span></p><p></p><p align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#000000;"><strong><span style="color:#990000;">Clemàstecs</span></strong>,</span> uns ganxos amb anelles per penjar l'olla d'un clau molt gran clavat a la paret de la xemeneia.</span></p><p align="justify"><span style="font-size:130%;"><strong><span style="color:#990000;">Mosa</span>,</strong> un ferro llarg amb un forat en un extrem per enganxar-lo en el clau que hi havia a la paret de la xemeneia i a l'altre extrem tenia una rodona on s'hi posava el plat. Dos noms es feien servir: mosa o esclafaplats...</span></p><p align="justify"><span style="font-size:130%;"><strong><span style="color:#990000;">Trespeus</span>:</strong> ja ho diu bé la paraula, un suport on posar les paelles, cassoles, olles en el centre del foc i que quedava una mica enlairat.</span></p><p align="justify"><span style="font-size:130%;"></span></p><p align="justify"><span style="font-size:130%;"></span></p><p align="justify"></p><p align="justify"><span style="font-size:130%;"></span></p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivuoXkVGwo21j1TdGwKDRQeptETlwhvrLJ7gyMSeJSu_WXaZUMcrX2BuNtZue_rKwidlLhbGGn-HfTDVULUO5JJ1DUd5IMMjovMvjZjOlwckkJOKLYDeDcp3bOFSZWN6Dj2_vhfEbmFT0/s1600-h/trespeus.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397961877871598386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 239px; CURSOR: hand; HEIGHT: 158px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivuoXkVGwo21j1TdGwKDRQeptETlwhvrLJ7gyMSeJSu_WXaZUMcrX2BuNtZue_rKwidlLhbGGn-HfTDVULUO5JJ1DUd5IMMjovMvjZjOlwckkJOKLYDeDcp3bOFSZWN6Dj2_vhfEbmFT0/s320/trespeus.jpg" border="0" /></a><br /></p><p align="justify"><strong></strong></p><p align="justify"><br /></p><p align="justify"></p><br /><p align="justify"></p><p>Els trespeus</p><p></p><p>Costa imaginar-se, ara, com era la vida a pagés, però a la vora de la xemeneia i el foc giraven molts aspectes de la vida: fer el menjar, menjar-se'l i a l'hiver escalfar-se...<br /></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-78494096149722302172009-02-06T11:34:00.000-08:002009-03-10T05:13:48.012-07:00REGALS QUE M'AGRADARIA FER<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOHPho9RxcJr9YrFAfLnDf3wv0_AC1_4PW-GUVJ9eMvSbnG4SunE7rYPHBJ74ilpYknV2pZp6WpThDk9Qh9hI-A_IlLwbXI1Zlqi-SjKKalTRoIoIY0FV4WfNlAw84i-yVAdRoAe5XHJw/s1600-h/Envoltorios.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299771470523251874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 250px; CURSOR: hand; HEIGHT: 250px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOHPho9RxcJr9YrFAfLnDf3wv0_AC1_4PW-GUVJ9eMvSbnG4SunE7rYPHBJ74ilpYknV2pZp6WpThDk9Qh9hI-A_IlLwbXI1Zlqi-SjKKalTRoIoIY0FV4WfNlAw84i-yVAdRoAe5XHJw/s320/Envoltorios.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdoRW-rYFp6a8r9d8UvN_1rlWnV-aqzy_22o5SCwEsOonZBxJe66PuLTsTX8RcZhkCCisQwtxBr1ucEC2RUGLHNV6UDWAZWdOGuQyc9d9ylN1Mq7ao4are9Dt0Fmkv_HC5kJ7NBBcqW6o/s1600-h/Regal+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299771298326866882" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 224px; CURSOR: hand; HEIGHT: 203px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdoRW-rYFp6a8r9d8UvN_1rlWnV-aqzy_22o5SCwEsOonZBxJe66PuLTsTX8RcZhkCCisQwtxBr1ucEC2RUGLHNV6UDWAZWdOGuQyc9d9ylN1Mq7ao4are9Dt0Fmkv_HC5kJ7NBBcqW6o/s320/Regal+2.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Poder enviar-li a algú una vareta màgica i que la fes servir per a fer coses poc usuals i bones per a la humanitat.</div><div></div><div></div><div>Enviar-li a la lluna un ram de glicines i lliris morats.</div><div></div><div></div><div>Regalar als amics -als amics homes- rams de flors perquè deixin fluir la seva emoció i tendresa.</div><div></div><div></div><div>Un gatet a la Martona (juntes vam cuidar el Jàmic estimat) perquè li pugui fer mil manyagueries.</div><div></div><div></div><div>Si disposés de molts diners compraria patents per a erradicar pandèmies.</div><div></div><div>Una bosseta de petons a tots aquells que se'ls acaben o no els han sabut assaborir.</div><div></div><div>Una bossa bonica, ben engrescadora, curulla de sentit comú.</div><div></div><div></div></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-35268800947404610152009-02-06T11:18:00.000-08:002009-03-17T14:45:17.085-07:00OLLA DE PERCELLANA<span style="color:#ffffff;">.</span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3NJf8aBupUwNrrjI_4ruXj1BaLHSYw0toZ8DlBJxtJH7vXBzV5kzDhtETRDKRBmsVV478bpos32tBag4TKuU7kW6yliSg7doQE0-u_a9SdYEV5_Kytpk7xFsrteLErIC5NSQbI3FjwO4/s1600-h/olla+porcellana.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305758571116089026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 221px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3NJf8aBupUwNrrjI_4ruXj1BaLHSYw0toZ8DlBJxtJH7vXBzV5kzDhtETRDKRBmsVV478bpos32tBag4TKuU7kW6yliSg7doQE0-u_a9SdYEV5_Kytpk7xFsrteLErIC5NSQbI3FjwO4/s320/olla+porcellana.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrMCrZ1LexcfgDocTUb1Xz9qIbgrmh8iUH_P8F4bHCS_82CsQSg5EnGzKE6hgdiVKO0WRjJh2a4Mv-WJhX4Wm8NMihxGibE9eyl2HAXWSVzlw-b5qNfP2li81kL_0q_na410RKXNjB_Hg/s1600-h/ollas.jpg"></a>l'Olla de porcellana, granate per fora i grisa i blanca per dins va descobrir que a més de servir per coure menjar ara li havien donat un altre ús que al principi va deixar-la una mica astorada: els primers calçotets que hi van guardar dintre seu la van remoure i va intentar trontollar ben fort per a expulsar-los, però no se'n va sortir i en vingueren més i més i també mitjons. Això si, tot ben plegat i per evitar que amb el seu moviment es dispersés el contingut del seu interior una mà li encaixava bé la tapa. El seu pudor la posava encara més granate i li donava un to més fosc.<br />Sort que ja no la posaven damunt la cuina perquè l'estofat de mitjons i calçotets no encaixaria en la cuina actual. O potser sí?<br /><br /><br /><div></div></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-61890639535482258982009-02-06T11:02:00.000-08:002009-02-25T15:01:14.426-08:00GIBRELLETA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM1Copwgi7wv2nTzKRw1yHxn1bYKqKORMtC9G4hr6pfBN_IkQxhrD5OpZLjy5n0FqQi7gKUbPBJ8vu5WU7CAtrzIPTMpIxohs4QTPJBZUTwVmg2W5zql3NUO0o1Uor-eweMXE6W-FyRn8/s1600-h/Orinal.jpg"></a><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM1Copwgi7wv2nTzKRw1yHxn1bYKqKORMtC9G4hr6pfBN_IkQxhrD5OpZLjy5n0FqQi7gKUbPBJ8vu5WU7CAtrzIPTMpIxohs4QTPJBZUTwVmg2W5zql3NUO0o1Uor-eweMXE6W-FyRn8/s1600-h/Orinal.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299762070097958594" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 148px; CURSOR: hand; HEIGHT: 106px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM1Copwgi7wv2nTzKRw1yHxn1bYKqKORMtC9G4hr6pfBN_IkQxhrD5OpZLjy5n0FqQi7gKUbPBJ8vu5WU7CAtrzIPTMpIxohs4QTPJBZUTwVmg2W5zql3NUO0o1Uor-eweMXE6W-FyRn8/s320/Orinal.jpg" border="0" /></a>Aquélla gibrelleta que sovint havia dormit sota el llit d'aquell benestant, per evitar que ell hagués d'anar a l'estable o al corral a fer la miccionada nocturna de rigor, ara estava en un lloc ben visible de la casa pairal -podriem pensar ascendida- en l'escala que duia a la planta principal i fent de suport d'una bonica planta ornamental, una falguera, per evitar si ni haguessin plantat una amb flors, que hom intentés olorar-la no fos el cas que la gibrelleta magatzemés, encara, la farum dels seus primers usos.m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-19910599498998966992009-02-06T10:43:00.000-08:002009-02-25T15:00:07.280-08:00Lligats als contes de Pere Calders: "l'Arbre domèstic" i "l'Hedera Helix" calia fer treballs d'objectes o coses que no feien el què havien de fer o bé el que s'espera d'ells.<br /><br /><br />PEÜCS<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFliFsSt2wIR76z6goUHD7ZvS8oCFSDNT7wyaV2NRFVPKcjgQw6TLn7TgW0rBI5-go7ZscQvbmrifkFnLRXaHRlpzRb8MOnQ6P3MXOHa3fgIjYpOudFueoVBh-a3CshsA86YT6qL1nIdI/s1600-h/patucos.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299761333340929554" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 129px; CURSOR: hand; HEIGHT: 107px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFliFsSt2wIR76z6goUHD7ZvS8oCFSDNT7wyaV2NRFVPKcjgQw6TLn7TgW0rBI5-go7ZscQvbmrifkFnLRXaHRlpzRb8MOnQ6P3MXOHa3fgIjYpOudFueoVBh-a3CshsA86YT6qL1nIdI/s320/patucos.jpg" border="0" /></a> Era fredoluca de mena i dormia amb peücs, l'única manera de tenir els seus peus contents i calentons; aquells peücs, però, eren trapelles. Tenien urpes invisibles que l'esgarrapaven quan ella dormia plàcidament i més d'una nit va despestar-se, alarmada per un mal semblant al que li produïa quan el gat li clavaba les urpes. Però com és possible que somiï aquestes coses...m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-30449576689051795812009-01-28T03:05:00.001-08:002009-02-25T14:47:17.422-08:00JÀMIC<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht7nbIqQy_YTEnoOxhfdtScJkg4VKEEaXnGr08m1RC86s-GT__3CgcsFWjDJ-2RUjSxjAAavBcvrDVEybUKbzJUDHn4KszbVHrQFP0hWStWiWNwujrMVpGOBerPIjM8tbctIPHVMjo3uw/s1600-h/flores+silvestres.jpg"></a><br /><div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRmHMM0D-fDJzT3P7hd0o1wtmIAItTUblFq8B8j9qH2rTyfJwpeIIAmH8-t56OJ3zUmhyphenhyphenlIz7ceIL4OwkW5lqGTKQ1zANrpJifbKfdUx3LplIj_WxEGDbl0MU0Hnn6uf-yu1urwLbbFQQ/s1600-h/gatitos.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296299704650533538" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 228px; CURSOR: hand; HEIGHT: 142px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRmHMM0D-fDJzT3P7hd0o1wtmIAItTUblFq8B8j9qH2rTyfJwpeIIAmH8-t56OJ3zUmhyphenhyphenlIz7ceIL4OwkW5lqGTKQ1zANrpJifbKfdUx3LplIj_WxEGDbl0MU0Hnn6uf-yu1urwLbbFQQ/s320/gatitos.jpg" border="0" /></a> No són pas els més enyorats els gats de raça, els de pedigrí, els perses i els afgans que també, juntaments amb els esvelts, indòmits i lliures gats de teulada.</div><div></div><br /><div>De fet el meu record, afegit a la col·lecció de gats recordats, va per a en Jàmic.</div><br /><div></div><div>El Jàmic va venir a aquest món fill d'una mare gata de teulada, amb poca història i ella va oblidar-se'l a la vora d'un contenidor d'escombraries.</div><br /><div></div><div>El recolliren un grup d'adolescents que l'adoptaren i aquell nadó-gatet va venir convidat a casa. Tota la nit el vetllàrem, embolcallat amb cotó sota una làmpada i amb un biberó de joguina intentàrem d'esquerar-lo. Res! No ens en vam sortir.</div><br /><div></div><div>El van venir a buscar la colla de jovenalla amb una capsa de sabates a tall de taüt, plena de floretes que recolliren per a dur-lo al parc a incinerar-lo.</div><br /><div></div><div>Jàmic ets un record molt especial!</div><div><br /></div><div></div></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-53697178751751232482009-01-28T02:50:00.000-08:002009-05-23T11:00:42.625-07:00ROSELLES<div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296298510635652306" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 243px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2V2onvJhwArs3bwq14ePH5Lu9NdWUKijxmRKtr1jbJtPKiGpsg9Mc2rkD_ivNnCRKZ_v_FeIYfhLavGMCoEUDVsIoh89YxL2lpR0phxqF11BHdPhep2-p-NFslU17pDUpzMN_vOfSaDE/s320/amapolas.jpg" border="0" /><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><br /><div>En la dura i crua postguerra on el fred era fred avasallador, quan sabíem què eren els penellos i la poca varietat dels nostres àpats. Com que eren aliments que no coneixíem no enyoràvem pas les endívies, els cabdells ni els espàrrecs.</div><br /><br /><div></div><br /><div>D'aquells temps ara en tinc un record senzill i que em ve en forma de planta vulgar i abundosa, amb un toc, però, extravagant i de cridaners colors.</div><br /><div></div><br /><br /><div>La rosella, ruella en la meva parla local, la que engalanava i engalana els camps i els vesteix de gala, doncs sí, la rosella ens la menjàvem en amanida: api, escarola, lletuga, rosella, abans de florir, o sigui a l'hivern.</div><br /><div></div><br /><br /><div>I les dones de pagès, sàvies, deien: sí, als conills els agraden també molt i els engreixen força.</div><br /><div></div><br /><div></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339080321124949218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 327px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfgnvi5AxkLhPNwjBB15DGIho7YmwZg7rljlTyyyK5C9sFRc6MwpFyiv72akMxAImi2fARGSE9JzU-wTHJgMhXLl5u7l45C-FlBxiLyEzdFp8QhYaro0SrTNOpPOmynPEpjVOwqD0Sv28/s320/vallbona,+roselles.jpg" border="0" /></div><div> </div><div> Aquest era el paisatge de la meva infància. Foto feta per Manuel Ayats<br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div></div>m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-89438151070137732342008-11-20T10:51:00.000-08:002008-11-20T11:18:34.360-08:00POEMESDamunt un cel de fil<br />amb unes vores fetes de puntes de coixí,<br />avui regna la lluna, amor,<br />i cap flor no es tanca<br /><br /><br />Maria Mercè Marçal<br />Del Llibre:Bruixa de dol<br />El títol crec que és: Foguera Joana I<br />----------<br /><br />La lluna, guaita<br />del nostre castell casolà<br />avui ens té enveja.<br />Més lívida que l'herba<br />ja va a minvant<br />com minva tota cosa.<br /><br /><br />Maria Mercè Marçal<br />Del Llibre:Bruixa de dol<br />El títol crec que és: Foguera Joana VIII<br /><br />----------------------------<br /><br />CAPTARD<br /><br />La tarda mort sense dolor<br />i mare lluna plora entrelles,<br />un vent calmós gronxa poncelles;<br />en voleu més de serenor!<br /><br />Calla l'ocell i, amb ploricó,<br />la font salmeja meravelles,<br />s'adorm el camp i les parpelles<br />obre l'amor somniador.<br /><br />Cel d'hora baixa, empresonat<br />dins la pupil·la de l'aimia,<br />llums en conjunr de bruixeria,<br /><br />fetilleria o veritat<br />que dura poc, i el cor voldria<br />que fos una eternitat.<br /><br /><br />Miquel Martí i pol<br />del llibre: Amb sang els comptom cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-56139443260988650802008-11-20T10:02:00.000-08:002009-03-17T14:51:59.576-07:00ZERAFINA<span style="color:#ffffff;">. </span> <strong>A tall introductori</strong><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUEaeUU0aHJXOpDlmpqqCUKaJGw6lesjK-IAv-aYGuXGVorTFpiF8TTpJFpu6x_rPz_GVm1PQYCn5mM_xQU-OMSsCGRxda_SO3H4QqEMmpGQn5k3gZ3ryM673UXAe-au84-M1505C_mfY/s1600-h/flor+boscana.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290856734963477746" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 150px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 113px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUEaeUU0aHJXOpDlmpqqCUKaJGw6lesjK-IAv-aYGuXGVorTFpiF8TTpJFpu6x_rPz_GVm1PQYCn5mM_xQU-OMSsCGRxda_SO3H4QqEMmpGQn5k3gZ3ryM673UXAe-au84-M1505C_mfY/s320/flor+boscana.jpg" border="0" /></a><br />Relacionat amb el conte Zerafina de Mercè Rodoreda i hi ha un pensament que em ve a trobar i en deixo constància: jo he conegut a moltes dones que l'única sortida quan eren joves era anar a servir, s'ha fet molta broma i se les ha "encasellat" a vegades com a fàcils o una mica innocents...<br /><br />Jo els retro un profund homenatge per les moltes faltes de consideració que han rebut i que mai se'ls ha dit quan era el moment.<br /><br />Us deixo un ram de floretes boscanes.<br /><br />----------------<br /><br />Calia fer un tex on canviar unes lletres per altres. El meu canvi és la <strong>p</strong> sustituida per la <strong>t</strong><br /><br />Mama, mama, sats que vaig veure a Tarragona quan i vam anar amb el tata? Doncs un home que tortava un orinal al cat i era blanc com els de casa nostra.<br /><br />Doloretes, va puntualitzar el tata, no diguis mentides, sats que això que dius no és ben bé així. Ja t'ho vaig explicar quan el vam vaure.<br /><br />No tata, jo sí que el vaig veure el que tassa és que tu no t'ho volies creure i no em vas fer cas.<br /><br />Em va donar el dia, noia, li va aclarir el tata a la mare. No tarava de cridar des del balcó: tata, tata, un home amb un orinal al cat.<br /><br />I qui era?<br /><br />Doncs qui vols que fos? Un guàrdia urbà amb el casc blanc. L'havies d'haver sentit. De ben segur que encara ho expliquen.m cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7627552308905196686.post-90598223361785851092008-11-20T09:57:00.000-08:002008-11-20T10:01:41.301-08:00PARAULESDes que la Dolors ens ha posat aquests deures, em fixo molt en les paraules i n'hi hi ha moltes de boniques.<br /><br />- Màrfega<br />- Gresol<br />- Fugiser<br />- Foragitar<br />- Estalzí<br />- Balb<br />- Encís<br />- Andròmina<br />- Mainadam cinta amenóshttp://www.blogger.com/profile/08452402316097470223noreply@blogger.com0