Meravellats fins a l'èxtasi per la gran bellesa de les dunes de color de mel, una mica més rogenques, més acarabassades i la zona del macís dels Akakus.
Dunes escolpides pel vent, transportador i modelador al mateix temps, ens feia viure sensacions d'alta temperatura visual i emotiva. La sorra en constant moviment s'assembla a cortines d'aigua baixant i regalimant per pareds. No vivíem cap miratge, amb els ulls esbatanats com taronges i el cor i l'esperit recollint i emmagatzemant amb golafreria les vivències. Tot això va provocar-nos caminar pel desert de Líbia, molt a prop d'Algèria.
En l'horitzó aparegué una figura alta i esvelta embolcallada amb les robes que vesteixen els tuaregs. L'encontre ens proporcionà conèixer un vellet que vivia de vendre formatge de llet de cabra elaborat per la seva família. Vam fer un intercanvi com es va poder: mirades i traducció dels guies tuaregs. Ells li van explicar que els euros amb que se li pagava eren de perfecte curs legal, car ell no ho sabia i posava cara de dubte.
Els tuaregs que ens guiaven en la nostra travessa pel desert mimaren a aquell vell amb qui ens vam trobar. Ell se'n fiava com un nen i no va dubtar que l'aconsellaven bé. Contrast de cultures i comportaments diferents.
Semblava una figura emancipada dels llibres sagrats o dels contes de les mil i una nits.
Mª Cinta Amenós
28/10/2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada