Relacionat amb el conte Zerafina de Mercè Rodoreda i hi ha un pensament que em ve a trobar i en deixo constància: jo he conegut a moltes dones que l'única sortida quan eren joves era anar a servir, s'ha fet molta broma i se les ha "encasellat" a vegades com a fàcils o una mica innocents...
Jo els retro un profund homenatge per les moltes faltes de consideració que han rebut i que mai se'ls ha dit quan era el moment.
Us deixo un ram de floretes boscanes.
----------------
Calia fer un tex on canviar unes lletres per altres. El meu canvi és la p sustituida per la t
Mama, mama, sats que vaig veure a Tarragona quan i vam anar amb el tata? Doncs un home que tortava un orinal al cat i era blanc com els de casa nostra.
Doloretes, va puntualitzar el tata, no diguis mentides, sats que això que dius no és ben bé així. Ja t'ho vaig explicar quan el vam vaure.
No tata, jo sí que el vaig veure el que tassa és que tu no t'ho volies creure i no em vas fer cas.
Em va donar el dia, noia, li va aclarir el tata a la mare. No tarava de cridar des del balcó: tata, tata, un home amb un orinal al cat.
I qui era?
Doncs qui vols que fos? Un guàrdia urbà amb el casc blanc. L'havies d'haver sentit. De ben segur que encara ho expliquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada