JÀMIC

No són pas els més enyorats els gats de raça, els de pedigrí, els perses i els afgans que també, juntaments amb els esvelts, indòmits i lliures gats de teulada.

De fet el meu record, afegit a la col·lecció de gats recordats, va per a en Jàmic.

El Jàmic va venir a aquest món fill d'una mare gata de teulada, amb poca història i ella va oblidar-se'l a la vora d'un contenidor d'escombraries.

El recolliren un grup d'adolescents que l'adoptaren i aquell nadó-gatet va venir convidat a casa. Tota la nit el vetllàrem, embolcallat amb cotó sota una làmpada i amb un biberó de joguina intentàrem d'esquerar-lo. Res! No ens en vam sortir.

El van venir a buscar la colla de jovenalla amb una capsa de sabates a tall de taüt, plena de floretes que recolliren per a dur-lo al parc a incinerar-lo.

Jàmic ets un record molt especial!