En la dura i crua postguerra on el fred era fred avasallador, quan sabíem què eren els penellos i la poca varietat dels nostres àpats. Com que eren aliments que no coneixíem no enyoràvem pas les endívies, els cabdells ni els espàrrecs.
D'aquells temps ara en tinc un record senzill i que em ve en forma de planta vulgar i abundosa, amb un toc, però, extravagant i de cridaners colors.
La rosella, ruella en la meva parla local, la que engalanava i engalana els camps i els vesteix de gala, doncs sí, la rosella ens la menjàvem en amanida: api, escarola, lletuga, rosella, abans de florir, o sigui a l'hivern.
I les dones de pagès, sàvies, deien: sí, als conills els agraden també molt i els engreixen força.
Aquest era el paisatge de la meva infància. Foto feta per Manuel Ayats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada