l'Olla de porcellana, granate per fora i grisa i blanca per dins va descobrir que a més de servir per coure menjar ara li havien donat un altre ús que al principi va deixar-la una mica astorada: els primers calçotets que hi van guardar dintre seu la van remoure i va intentar trontollar ben fort per a expulsar-los, però no se'n va sortir i en vingueren més i més i també mitjons. Això si, tot ben plegat i per evitar que amb el seu moviment es dispersés el contingut del seu interior una mà li encaixava bé la tapa. El seu pudor la posava encara més granate i li donava un to més fosc.
Sort que ja no la posaven damunt la cuina perquè l'estofat de mitjons i calçotets no encaixaria en la cuina actual. O potser sí?
Sort que ja no la posaven damunt la cuina perquè l'estofat de mitjons i calçotets no encaixaria en la cuina actual. O potser sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada