dissabte, 23 de maig de 2009

NÚVOLS

Lligat al Cap. XXXIII


El cel blau il·luminat per l'astre rei llueix en un dia esplèndid. Surto al balcó i em fonc en una conxorxa d'abraçades recíproques; ell està a dalt i jo a baix però ens fem la gran encaixada de pau, harmonia i complicitat.

Li demano: Com estàs d'humor? I com sempre no em respon, jo no em rendeixo. Torno a sortir i el cel no llueix tant... comencen a passejar pel meu tros de cel blau núvols grissos. Els ho retrec i els dic que no és el seu tros. Torno a mirar el cel i els núvols han buscat reforç, com si d'un exèrcit es tractés i em fessin pam i pipa.

Una nova sortida de control per part meva i l'exèrcit imaginari ara és ja una gran potència que s'ha interposat entre el cel, el sol, i jo i m'ofereixen un panorama gris fosc amenaçador d'enrenou... i flash! un llampec que es dibuixa i un tro que espetega dur, sonor, dels que fan neguit... i així una bona estona i jo mirant delerosa com aquells núvols s'havien interposat en la meva comunicació amb el sostre blau I... els meus ulls esbatanats i emocionats que descobreixen en el cel l'aparició d'un arc perfectament dibuixat: l'Arc de Sant Martí, bell, harmoniós amb els seus bonics colors difuminats i tan ben dibuixat... I els núvols acomboiant-lo com si em diguessin: Ací tens el teu present. Gaudeix-ne!

4 comentaris:

cds-Generala Nicanora ha dit...

Quanta poesia hi ha en aquestes línies!
Et felicito, M. Cinta.

Sarroca ha dit...

Aquí, en aquesta prosa poètica has estat insuperable Maria Cinta.
Segueix aquesta línia.
Maribel

roser ha dit...

M'agradat molt,el teu escrit poetic i tendra. roser

Rosa Vila Panach ha dit...

M'agrada com encadenes els conceptes. Tens una gràcia especial.