Sovint la màgia l'hem associada a una dona esbelta i bella, vestida amb tuls i sedes i a l'artilugi anomenat vareta que la imagineria popular li ha col·locat a les seves mans i del qual hom ho pot esperar tot.
Somiar és, de moment, de franc i lliure de taxes.
Aquesta màgia, però, és tan feble com una bombolla de sabó, irisada, encisadora, delicada com les ales de les papallones que quasi bé només es poden mirar. Els dits dels humans són l'antimàgia... paraules i somnis en perpètua dansa apropant-se i separant-se, no fos el cas que un frec involuntari trenqués el paradís dels somnis.
2 comentaris:
Maria Cinta: Molt bonic el teu missatge de la magia de les paraules i tot el que expliques amb l'altre. roser
un relat pletorit de lirismes, poesia i bellesa.
Raimunda
Publica un comentari a l'entrada