POEMES

Damunt un cel de fil
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
avui regna la lluna, amor,
i cap flor no es tanca


Maria Mercè Marçal
Del Llibre:Bruixa de dol
El títol crec que és: Foguera Joana I
----------

La lluna, guaita
del nostre castell casolà
avui ens té enveja.
Més lívida que l'herba
ja va a minvant
com minva tota cosa.


Maria Mercè Marçal
Del Llibre:Bruixa de dol
El títol crec que és: Foguera Joana VIII

----------------------------

CAPTARD

La tarda mort sense dolor
i mare lluna plora entrelles,
un vent calmós gronxa poncelles;
en voleu més de serenor!

Calla l'ocell i, amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.

Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil·la de l'aimia,
llums en conjunr de bruixeria,

fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos una eternitat.


Miquel Martí i pol
del llibre: Amb sang els compto

ZERAFINA

. A tall introductori

Relacionat amb el conte Zerafina de Mercè Rodoreda i hi ha un pensament que em ve a trobar i en deixo constància: jo he conegut a moltes dones que l'única sortida quan eren joves era anar a servir, s'ha fet molta broma i se les ha "encasellat" a vegades com a fàcils o una mica innocents...

Jo els retro un profund homenatge per les moltes faltes de consideració que han rebut i que mai se'ls ha dit quan era el moment.

Us deixo un ram de floretes boscanes.

----------------

Calia fer un tex on canviar unes lletres per altres. El meu canvi és la p sustituida per la t

Mama, mama, sats que vaig veure a Tarragona quan i vam anar amb el tata? Doncs un home que tortava un orinal al cat i era blanc com els de casa nostra.

Doloretes, va puntualitzar el tata, no diguis mentides, sats que això que dius no és ben bé així. Ja t'ho vaig explicar quan el vam vaure.

No tata, jo sí que el vaig veure el que tassa és que tu no t'ho volies creure i no em vas fer cas.

Em va donar el dia, noia, li va aclarir el tata a la mare. No tarava de cridar des del balcó: tata, tata, un home amb un orinal al cat.

I qui era?

Doncs qui vols que fos? Un guàrdia urbà amb el casc blanc. L'havies d'haver sentit. De ben segur que encara ho expliquen.

PARAULES

Des que la Dolors ens ha posat aquests deures, em fixo molt en les paraules i n'hi hi ha moltes de boniques.

- Màrfega
- Gresol
- Fugiser
- Foragitar
- Estalzí
- Balb
- Encís
- Andròmina
- Mainada

TEXT PARAL·LEL AL CONTE "L'EMPELT"

Meravellats fins a l'èxtasi per la gran bellesa de les dunes de color de mel, una mica més rogenques, més acarabassades i la zona del macís dels Akakus.

Dunes escolpides pel vent, transportador i modelador al mateix temps, ens feia viure sensacions d'alta temperatura visual i emotiva. La sorra en constant moviment s'assembla a cortines d'aigua baixant i regalimant per pareds. No vivíem cap miratge, amb els ulls esbatanats com taronges i el cor i l'esperit recollint i emmagatzemant amb golafreria les vivències. Tot això va provocar-nos caminar pel desert de Líbia, molt a prop d'Algèria.

En l'horitzó aparegué una figura alta i esvelta embolcallada amb les robes que vesteixen els tuaregs. L'encontre ens proporcionà conèixer un vellet que vivia de vendre formatge de llet de cabra elaborat per la seva família. Vam fer un intercanvi com es va poder: mirades i traducció dels guies tuaregs. Ells li van explicar que els euros amb que se li pagava eren de perfecte curs legal, car ell no ho sabia i posava cara de dubte.

Els tuaregs que ens guiaven en la nostra travessa pel desert mimaren a aquell vell amb qui ens vam trobar. Ell se'n fiava com un nen i no va dubtar que l'aconsellaven bé. Contrast de cultures i comportaments diferents.

Semblava una figura emancipada dels llibres sagrats o dels contes de les mil i una nits.

Mª Cinta Amenós
28/10/2008