dimarts, 10 de març del 2009

COSES PETITES. NINES

.



No haver nedat en l'abundància, de petita, va fer que les meves inexitents joguines fossin substituides per altres, manufacturades a l'instant i sense disseny previ: imperatiu de les ganes de jugar, on és la nina? au! a fer-la a l'instant.

De les ponzelles de la flor de la rosella, abans d'esclatar jo me'n feia nines... primer obria la part verda que recobria els pètals de la flor i aquesta un cop






oberta, mostrava com una mena de capseta on hi ha les llavors i jo la feia servir per als caps de les meves nines, estarrufava els pètals i la part verda més resistent feia com de jaqueta llarga que els donava un aire elegant...


Tenia nines a doixo que duraven poc perquè es marcien. Encara perduren en el meu imaginari. Jo vaig jugar, com havia de ser, a nines.


Aquest era el paisatge on jo collia les ponzelles de les roselles per a fer les nines

5 comentaris:

Rosa Vila Panach ha dit...

Maria Cinta, m'han agradat molt els dos textos que has escrit. Els trobo molt originals.

Raimunda ha dit...

Maria Cinta, El teus textos traspuen sensibilitat i una gran creativitat al desriure la vida quotidiana. Saps que les les roelles sempre m'han agradat?
Raimunda

Raimunda ha dit...

Mª, Cinta,La imatge de les roselles és preciosa.
Raimunda

maria carmen juan ha dit...

Les ponclles capcotes de la imatge sembla que estiguin esperant que les converteixis en nines. Molt bonic.

Francina Gili ha dit...

m'estic plantejant regalar per reis o l'aniversari aquesta mena de ninetes a la meva neta. Cal estalviar. Molt bé