.
No haver nedat en l'abundància, de petita, va fer que les meves inexitents joguines fossin substituides per altres, manufacturades a l'instant i sense disseny previ: imperatiu de les ganes de jugar, on és la nina? au! a fer-la a l'instant.
De les ponzelles de la flor de la rosella, abans d'esclatar jo me'n feia nines... primer obria la part verda que recobria els pètals de la flor i aquesta un cop
De les ponzelles de la flor de la rosella, abans d'esclatar jo me'n feia nines... primer obria la part verda que recobria els pètals de la flor i aquesta un cop
oberta, mostrava com una mena de capseta on hi ha les llavors i jo la feia servir per als caps de les meves nines, estarrufava els pètals i la part verda més resistent feia com de jaqueta llarga que els donava un aire elegant...
Tenia nines a doixo que duraven poc perquè es marcien. Encara perduren en el meu imaginari. Jo vaig jugar, com havia de ser, a nines.
Aquest era el paisatge on jo collia les ponzelles de les roselles per a fer les nines
5 comentaris:
Maria Cinta, m'han agradat molt els dos textos que has escrit. Els trobo molt originals.
Maria Cinta, El teus textos traspuen sensibilitat i una gran creativitat al desriure la vida quotidiana. Saps que les les roelles sempre m'han agradat?
Raimunda
Mª, Cinta,La imatge de les roselles és preciosa.
Raimunda
Les ponclles capcotes de la imatge sembla que estiguin esperant que les converteixis en nines. Molt bonic.
m'estic plantejant regalar per reis o l'aniversari aquesta mena de ninetes a la meva neta. Cal estalviar. Molt bé
Publica un comentari a l'entrada