Al corral de casa meva, al sostre, hi havia una construcció de fang i palla, enganxada a un cabiró. Era la caseta de les orenetes que any rera any venien al seu niu, podríem dir que era la seva segona residència perquè la seva estada era temporal.
Elles, però, mai em van dir, ni jo els ho vaig demanar, on tenien l'altra casa.
A casa era notícia: ja he vist les orenetes en el seu niu i cada u feia la seva visita de cortesia.
2 comentaris:
És veritat, fa pensar. On deuen tenir l'altra o les altres cases? Una abraçada.
Ets una gran pensadora , es veritat tan què m'agraden les orenetes i mai he atinat a pensar on deuen tenir l'altra casa.
Raimunda
Publica un comentari a l'entrada